La Comissió de Nomenclàtor acorda posar el nom de les germanes Úriz Pi” a una plaça de Montilivi.

Pepita i Elisa Úriz Pi, dues germanes navarreses per part de pare i catalanes per part de mare, varen exercir de professores a les escoles de magisteri de Catalunya (Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona). Pepita –professora de Ciències i de Pedagogia- exercí a Girona del 1914 fins el 1921 i Elisa –professora de música- des del 1915 fins els 1929.

A Girona el 1914 s’havia creat l’Escola Normal femenina i es reobria la Normal Masculina. En aquestes escoles varen coincidir professors i professores de gran categoria professional. El nom més conegut és, sens dubte, el de Cassià Costal, però n’hi havia d’altres entre elles les dues germanes Úriz.

Pepita havia estudiat a la Escuela de Estudios Superiores de Magisterio, a Madrid, institució que va marcar profundament per la qualitat dels ensenyaments a bona part de les estudiantes. Pepita va ser de la primera promoció.

Per la seva part l’Elisa,  mentre exercia a Girona,  va ser pensionada per la Junta de Aplicación de Estudios, el curs 1922-1923, per anar a estudiar a Ginebra la metodologia de gimnàstica rítmica de Jacques-Dalcroze. En aquesta ciutat suïssa va fer amistat amb Aurora Bertrana; l’escriptora gironina en va deixar un extens testimoni en les seves memòries.

A les Escoles Normals gironines els anys anteriors a la República varen ser molt  intensos des del punt de vista pedagògic pels continguts progressistes i renovadors que impartien part del professorat. També foren tensos per la diversitat ideològica dels membres del claustre i els canvis polítics que vivia el país, especialment la dictadura de Primo de Riera el 1923. 

Pepita va provocar tensions pel continguts dels seus ensenyaments en una Girona molt clerical i conservadora. Feminista com era va manifestar-se a favor de la dona i de la coeducació. Era el desembre del 1919! A més es dedicava a l’ensenyament dels adults, opció no compartida pel sector més conservador del claustre. Considerada lliurepensadora i anticlerical, va rebre l’embat dels sectors més clericals.

Les dues germanes es varen comprometre socialment i públicament. Durant la República, a Barcelona, varen militar políticament i ocupada Catalunya pels rebels varen haver de marxar a l’exili, a França. Des de París ajudaren a sortir dels camps de concentració i, en alguns casos, a sortir de la França ocupada pels nazis a mestres i companys republicans. L’any 1950 en el marc d’una acció política del govern francès contra els comunistes espanyols arribats el 1939 varen ser expulsades de França. Varen ser acollides al Berlin oriental.

Pepita va morir aviat a Berlin, el 1958. Elisa es va dedicar intensament a treballar a favor dels infants. El 1952 formava part del Comitè Patrocinador del dia Internacional del Nen, juntament amb Picasso i d’altres intel·lectual. Varen elaborar la Carta dels Drets del Nen. Dos anys més tard la ONU proclamarà el Dia Internacional del Nen i, finalment, el 1959, la ONU proclamarà la Carta Internacional dels Drets del Nen. Pepita serà reconeguda i premiada internacionalment per aquesta tasca a favor dels infants. Morirà l’agost del 1979 al Berlin Oriental. 

Per la seva qualitat humana i professional han estat reconegudes en l’àmbit del magisteri i, també, en l’àmbit socio-polític per seu compromís per fer una societat més justa i democràtica.

 

Salomó Marquès.