Joaquím Ruyra i Girona

Els carrers i places de la ciutat de Girona compten amb un notable conjunt d’escultures dedicades a personatges, a fets rellevants de la ciutat i a elements característics de la vida quotidiana. La distribució, però, d’aquestes escultures no és equitativa. La majoria es concentren en els barris del centre i l’eixample de la ciutat, en alguns ni tan sols n’hi ha.

L’associació Amics de la UNESCO de Girona el curs 2001-02 va posar en marxa el projecte educatiu i ciutadà “Apadrinem escultures” amb l’objectiu de fomentar el coneixement de les peces escultòriques dels espais públics, promoure´n l’estima i valoració, i animar la ciutadania a tenir-ne cura. Des de l’inici el nostre projecte va ser adoptat per l’ajuntament de Girona com un recurs educatiu més coordinat des de La Caseta, pel que fa a la tasca dels centres educatius de la ciutat. Al cap de poc temps, “Apadrinem escultures” es va estendre a d’altres poblacions i també s’ha consolidat a Salt i a Santa Coloma de Farners.

Des de l’associació Amics de la UNESCO de Girona fem una proposta a l’escola Pericot i l’INS Montilivi: idear un projecte per fer una escultura dedicada a l’escriptor Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 1858 - Barcelona, 1939), per posar a la placeta Joaquim Camps i Arboix, situada a una banda del carrer Joaquim Ruyra, entre els carrers Andreu Tuyet i Santamaria i Emili Grahit.

Ruyra va néixer a Girona i va viure a Barcelona, Arenys de Mar i, sobretot, a Blanes, després de casar-se amb Teresa de Llinàs. El seu nom està relacionat amb el d’altres grans noms de la literatura i la llengua catalana. Per esmentar-ne només tres: Jacint Verdaguer, gràcies a la seva influència Ruyra va començar a escriure en català; Joan Maragall amb qui va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i Pompeu Fabra amb qui va col·laborar en ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Blanes en manté el record ben viu amb el nom d’una escola pública i el del passeig marítim, a més d’una ruta literària que ajuda a descobrir llocs que l’inspiraren, i el 1958, any del centenari del seu naixement, van col·locar al passeig marítim una escultura que representa fra Sadurní dels Ocells, personatge de la seva obra “Les coses benignes” (1925). Girona no li ha atorgat una atenció especial. L’Escola de Magisteri havia dut el seu nom, Narcís-Jordi Aragó fa constar Ruyra dins la publicació “La Girona dels poetes”, i la vetllada literària Nit de Poetes l’ha homenatjat en dues ocasions - el 1999, sota la direcció de Joan Ribas, i el 2018, amb motiu del 25è aniversari amb Martí Peraferrer com a director. Però penso que no és suficient.

En el Dossier de treball per al professorat del nostre projecte “Apadrinem escultures”, un dels apartats proposa imaginar una escultura, és a dir, fer el projecte d’una peça escultòrica. Doncs es tractaria d’això: imaginar què es podria fer per deixar constància de la petja de Joaquim Ruyra i Oms. La proposta que llancem és innovadora dins del projecte i a la ciutat. És una idea participativa al cent per cent donat que es tractaria de formular diferents projectes d’escultura per part dels alumnes de la mà dels seus respectius professors de plàstica i de literatura - s’ha de conèixer bé el personatge per trobar-ne els trets més significatius de l’obra a crear -. Transcorregut el temps marcat per crear els projectes, se n’hauria de fer la presentació i exposició per tal de poder-los valorar i triar, amb un procés participatiu del barri.

En el capítol Cultura i ciutadania del seu Breviari de ciutadania, Carles Rahola i Llorens diu: “Hi havia a Grècia un escultor que treballava anys i anys les seves obres i només estava content quan les veia a l’aire lliure, sota la llum del sol, i semblava que les donzelles es tornessin més formoses en contemplar-les, i que els infants s’hi sentissin invenciblement atrets com per un misteriós encís, que no era l’altre que el de la bellesa i l’harmonia de proporcions de l’estàtua vivent, nimbada d’una glòria eterna”.

Amb aquesta peça escultòrica al barri de Montilivi anivellaríem una mica més el repartiment d’escultures a la ciutat i seria un senzill homenatge a Ruyra, un gran escriptor, lingüista i traductor que va néixer a Girona i que va escriure “La fi del món a Girona” (1903). Una escultura per recordar Joaquim Ruyra i Oms “nimbat d’una glòria eterna”.

Ma Dolors Reig Garganta, presidenta de l'associació Amics de la UNESCO de Girona.