Entrevista a Àlex Viñolas, veí de Montilivi

 "Crec en l’associacionisme com a mitjà de cohesió social”

                                L'Àlex Viñolas, al balcó de casa seva, davant la seu de l’associació de veïnes i veïns de Montilivi.

’Àlex Viñolas és un “barri-lover” declarat. Encara podríem dir més: és un “Montilivi-lover”. L’estima cap al seu barri es palpa de seguida a través de les paraules que pronuncia, amb les experiències que relata, les anècdotes que recorda, i les reivindicacions que considera que queden per fer. Viu al barri des de la seva infantesa i se sent compromès amb els seus carrers i la seva gent. Per això, durant molts anys s’ha implicat amb l’associació de veïnes i veïns de Montilivi.

Els valors de l’Àlex Viñolas es posen de manifest al llarg d’aquesta entrevista, on lamenta que l’individualisme s’està imposant per davant de la lluita pel bé comú. Està convençut que les següents millores del barri passen per fer-lo més inclusiu per les persones amb discapacitat, i somia amb un Montilivi més verd i sostenible, amb menys cotxes i més espai per les persones. A més a més, també manifesta amb seguretat que les associacions de veïnes i veïns continuen sent molt necessàries pels barris.

Des de quan fa que vius a Montilivi i què et va portar aquí?

Des de l’any 1967. Vinc d’una família humil, com la majoria dels que coincidíem en aquest lloc remot de la llavors Girona grisa. En el context de "desarrollismo" franquista, els meus pares van haver de fer cua per aconseguir un pis d’una promoció d'habitatges socials deixada en un turó, anomenada Grup Girona per a Girona. Vagament recordo que alguns, en to sarcàstic, ho anomenàvem "Nosaltres per a Girona".

Com era el barri en aquell moment?

Era una zona d’extraradi que presentava moltes mancances per a una població que volgués viure amb condicions dignes. Les estructures i els serveis eren mínims, alguns d’ells inexistents. Hi vivíem poques persones. Érem gent humil, treballadora, lluitadora i solidària, i amb moltes ganes de solucionar els problemes.

Quan et vas vincular a l’associació de veïnes i veïns de Montilivi?

Vaig començar a col·laborar amb l’associació del barri l’any 1996, arran d’una assemblea.

Què et va motivar a fer-ho i en què consistit la teva col·laboració?

Tota la meva vida he estat implicat en una entitat o una altra, per tant, diria que crec en l'associacionisme com a mitjà de cohesió social. Jo vaig ser tresorer de l’associació fins l’any 2003 i, durant aquest període, vaig fer de tot: des dels comptes fins a entrepans, passant per fer la megafonia mòbil al carnestoltes.

Com has vist evolucionar el barri des que vas arribar?

És obvi que el creixement demogràfic de Girona porta implícit una reordenació urbanística. Ja han quedat enrere les mancances en infraestructures, serveis, mobilitat,..

Què és el que més t’agrada de viure aquí?

El que m’agrada més de viure a Montilivi és la tranquil·litat que hi ha en un barri perifèric, encara que ja hagi quedat absorbit per la urbs. Soc un “barri-lover”.

Quines millores creus que es podrien fer encara en aquest barri?

Tot i que aquells problemes pels quals els nostres conveïns (Cot, Pardillo, Castaño, Antón, Lladó, Pavón, Huertas, Fernández, Arbat, Risco, Lladó, Cayuela, Graciano, Martinez, Arnal, Chamorro, Ruiz, Zamora, Lozano, Maré , Girona, Jerez, Giralt i un llarg etcètera perquè no em voldria oblidar de cap) van lluitar perquè el barri sigui tal com el veiem avui, segueixen pendents alguns temes enquistats de barreres arquitectòniques, pressupostos –ja siguin participats o no–, neteja i seguretat. Aquests temes són comuns a altres barris de la ciutat. Amb tantes crisis econòmiques i sanitàries, sembla ens tinguin una mica oblidats.

Hi ha alguna cosa que canviaria?

A l'inici de l'entrevista parlàvem de la cohesió social. Doncs bé, la solució de moltes de les necessitats bàsiques ens ha portat a una societat del benestar, entesa com un conjunt d’individus. Aquesta, juntament amb la globalització, ha fet que els individus passin a ser el centre de tot, els protagonistes de tot. La humanitat ha passat de ser social a ser individual, bé sigui per motius tecnològics, geopolítics o econòmics. No ho sé. Aquesta transformació també s'ha produït al nostre entorn veïnal.

Per què creus que són importants les associacions de veïnes i veïns a dia d’avui?

S'ha dit diverses vegades que aquestes associacions han fet un gir i que ara tenen funcions d'oci, lúdiques i festives. Al meu entendre, crec que la situació actual requereix algú que segueixi recordant als responsables de les administracions que han sorgit nous problemes que se sumen als ja existents. D'altra banda, també cal que hi hagi algú que recordi als ciutadans que cal reprendre la consciència d’allò que formem part com a individus. Si hi afegim el paper que tenen les activitats socioculturals, crec les associacions de veïns segueixen i continuaran sent de gran utilitat.

Confies que en aquesta etapa final de la pandèmia es puguin recuperar activitats que havien quedat aturades? Quina iniciativa et fa més il·lusió que torni?

Tinc entès que ja s'estan reprenent paulatinament algunes activitats o, pràcticament, la majoria d'elles. Amb l'envelliment de la població, també al nostre barri, no estaria malament algun tipus d'activitat de caràcter esportiu destinada, no només al manteniment, sinó també alguna iniciativa que sedueixi els més joves. A títol nostàlgia i en el sentit de participació, recordo la gimcana automobilística que avui seria inviable.

Com t’imagines el barri de Montilivi d’aquí a deu anys?

Si no és gaire demanar, me l’imagino com un barri verd, amb prioritat pels vianants, accessible, inclusiu, segur, renovable i, sobretot, habitable.

Cristina Valentí Ternero
Montilivi, 20 d’abril de 2022

Coral Montilivi, reprenem els assaigs.

En el mes d'octubre la coral de Montilivi va reemprendre els assajos que a causa de la pandèmia va haver de suspendre temporalment.

Actualment, el nostre director és en Dani Mancebo que ha donat un aire fresc a la coral on el seu principal objectiu és que els integrants del grup es trobin a gust i es diverteixin cantant, progressant i millorant cada dia. A part de la musicalitat, treballa la interpretació dels textos de cada cançó i la teatralització donant un color musical diferent i més atractiu.

Els assajos són molt dinàmics on hi entra també l'humor per fer-los més distesos, sense perdre de vista la rigurositat musical com l'afinació, el ritme,  l'expressió i la memorització. Tot i això, no és necessari que els cantaires sàpiguen llegir música, es treballa amb partitura però s'utilitza com a guia i poc a poc van entenent el sistema de lectura musical.

El repertori actual de la coral és molt variat amb estils diferents i llengües diverses.

La coral està formada per uns 14 cantaires i està oberta a noves incorporacions. T'hi esperem!!!

Els assajos els fem dimecres de 20:15 a 21:45h. al Local Social de Montilivi ubicat a la Plaça George Orwell (costat escola Pericot).

Dani Mancebo Blanco

Nascut a Figueres al 1978. Cursà estudis musicals al Conservatori Isaac Albéniz de Girona, al Conservatori del Liceu de Barcelona i al Conservatori de Perpinyà. Obtingué les titulacions de professor de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i acompanyament, Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació. Amplià el seus coneixements de composició per a música de cinema amb José Manuel Pagán.

Posteriorment es decantà per la direcció d’Orquestra cursant estudis en “La Escuela de Dirección de Orquesta y Banda Maestro Navarro Lara” i direcció Coral del Liceu de Barcelona a càrrec del professor Josep Prats. Ha realitzat diferents cursos amb professors de renom com Jordi LLuch, Pere Lluís Biosca, Xavier Sans, Philippe Fournier i Kai-Uwe Jirka.

També és el director titular de la Coral Polifònica de Figueres.

Les obres més destacades que ha dirigit amb orquestra i veu han estat el Réquiem de Mozart i Stabat Mater de Pergolesi amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.

Si vols venir a cantar amb nosaltres envia’ns un correu a avmontilivi@gmail.com o posat en contacte amb la Conxita 666 426 390.

Joaquím Ruyra i Girona

Els carrers i places de la ciutat de Girona compten amb un notable conjunt d’escultures dedicades a personatges, a fets rellevants de la ciutat i a elements característics de la vida quotidiana. La distribució, però, d’aquestes escultures no és equitativa. La majoria es concentren en els barris del centre i l’eixample de la ciutat, en alguns ni tan sols n’hi ha.

L’associació Amics de la UNESCO de Girona el curs 2001-02 va posar en marxa el projecte educatiu i ciutadà “Apadrinem escultures” amb l’objectiu de fomentar el coneixement de les peces escultòriques dels espais públics, promoure´n l’estima i valoració, i animar la ciutadania a tenir-ne cura. Des de l’inici el nostre projecte va ser adoptat per l’ajuntament de Girona com un recurs educatiu més coordinat des de La Caseta, pel que fa a la tasca dels centres educatius de la ciutat. Al cap de poc temps, “Apadrinem escultures” es va estendre a d’altres poblacions i també s’ha consolidat a Salt i a Santa Coloma de Farners.

Des de l’associació Amics de la UNESCO de Girona fem una proposta a l’escola Pericot i l’INS Montilivi: idear un projecte per fer una escultura dedicada a l’escriptor Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 1858 - Barcelona, 1939), per posar a la placeta Joaquim Camps i Arboix, situada a una banda del carrer Joaquim Ruyra, entre els carrers Andreu Tuyet i Santamaria i Emili Grahit.

Ruyra va néixer a Girona i va viure a Barcelona, Arenys de Mar i, sobretot, a Blanes, després de casar-se amb Teresa de Llinàs. El seu nom està relacionat amb el d’altres grans noms de la literatura i la llengua catalana. Per esmentar-ne només tres: Jacint Verdaguer, gràcies a la seva influència Ruyra va començar a escriure en català; Joan Maragall amb qui va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i Pompeu Fabra amb qui va col·laborar en ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Blanes en manté el record ben viu amb el nom d’una escola pública i el del passeig marítim, a més d’una ruta literària que ajuda a descobrir llocs que l’inspiraren, i el 1958, any del centenari del seu naixement, van col·locar al passeig marítim una escultura que representa fra Sadurní dels Ocells, personatge de la seva obra “Les coses benignes” (1925). Girona no li ha atorgat una atenció especial. L’Escola de Magisteri havia dut el seu nom, Narcís-Jordi Aragó fa constar Ruyra dins la publicació “La Girona dels poetes”, i la vetllada literària Nit de Poetes l’ha homenatjat en dues ocasions - el 1999, sota la direcció de Joan Ribas, i el 2018, amb motiu del 25è aniversari amb Martí Peraferrer com a director. Però penso que no és suficient.

En el Dossier de treball per al professorat del nostre projecte “Apadrinem escultures”, un dels apartats proposa imaginar una escultura, és a dir, fer el projecte d’una peça escultòrica. Doncs es tractaria d’això: imaginar què es podria fer per deixar constància de la petja de Joaquim Ruyra i Oms. La proposta que llancem és innovadora dins del projecte i a la ciutat. És una idea participativa al cent per cent donat que es tractaria de formular diferents projectes d’escultura per part dels alumnes de la mà dels seus respectius professors de plàstica i de literatura - s’ha de conèixer bé el personatge per trobar-ne els trets més significatius de l’obra a crear -. Transcorregut el temps marcat per crear els projectes, se n’hauria de fer la presentació i exposició per tal de poder-los valorar i triar, amb un procés participatiu del barri.

En el capítol Cultura i ciutadania del seu Breviari de ciutadania, Carles Rahola i Llorens diu: “Hi havia a Grècia un escultor que treballava anys i anys les seves obres i només estava content quan les veia a l’aire lliure, sota la llum del sol, i semblava que les donzelles es tornessin més formoses en contemplar-les, i que els infants s’hi sentissin invenciblement atrets com per un misteriós encís, que no era l’altre que el de la bellesa i l’harmonia de proporcions de l’estàtua vivent, nimbada d’una glòria eterna”.

Amb aquesta peça escultòrica al barri de Montilivi anivellaríem una mica més el repartiment d’escultures a la ciutat i seria un senzill homenatge a Ruyra, un gran escriptor, lingüista i traductor que va néixer a Girona i que va escriure “La fi del món a Girona” (1903). Una escultura per recordar Joaquim Ruyra i Oms “nimbat d’una glòria eterna”.

Ma Dolors Reig Garganta, presidenta de l'associació Amics de la UNESCO de Girona. 

La Comissió de Nomenclàtor acorda posar el nom de les germanes Úriz Pi” a una plaça de Montilivi.

Pepita i Elisa Úriz Pi, dues germanes navarreses per part de pare i catalanes per part de mare, varen exercir de professores a les escoles de magisteri de Catalunya (Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona). Pepita –professora de Ciències i de Pedagogia- exercí a Girona del 1914 fins el 1921 i Elisa –professora de música- des del 1915 fins els 1929.

A Girona el 1914 s’havia creat l’Escola Normal femenina i es reobria la Normal Masculina. En aquestes escoles varen coincidir professors i professores de gran categoria professional. El nom més conegut és, sens dubte, el de Cassià Costal, però n’hi havia d’altres entre elles les dues germanes Úriz.

Pepita havia estudiat a la Escuela de Estudios Superiores de Magisterio, a Madrid, institució que va marcar profundament per la qualitat dels ensenyaments a bona part de les estudiantes. Pepita va ser de la primera promoció.

Per la seva part l’Elisa,  mentre exercia a Girona,  va ser pensionada per la Junta de Aplicación de Estudios, el curs 1922-1923, per anar a estudiar a Ginebra la metodologia de gimnàstica rítmica de Jacques-Dalcroze. En aquesta ciutat suïssa va fer amistat amb Aurora Bertrana; l’escriptora gironina en va deixar un extens testimoni en les seves memòries.

A les Escoles Normals gironines els anys anteriors a la República varen ser molt  intensos des del punt de vista pedagògic pels continguts progressistes i renovadors que impartien part del professorat. També foren tensos per la diversitat ideològica dels membres del claustre i els canvis polítics que vivia el país, especialment la dictadura de Primo de Riera el 1923. 

Pepita va provocar tensions pel continguts dels seus ensenyaments en una Girona molt clerical i conservadora. Feminista com era va manifestar-se a favor de la dona i de la coeducació. Era el desembre del 1919! A més es dedicava a l’ensenyament dels adults, opció no compartida pel sector més conservador del claustre. Considerada lliurepensadora i anticlerical, va rebre l’embat dels sectors més clericals.

Les dues germanes es varen comprometre socialment i públicament. Durant la República, a Barcelona, varen militar políticament i ocupada Catalunya pels rebels varen haver de marxar a l’exili, a França. Des de París ajudaren a sortir dels camps de concentració i, en alguns casos, a sortir de la França ocupada pels nazis a mestres i companys republicans. L’any 1950 en el marc d’una acció política del govern francès contra els comunistes espanyols arribats el 1939 varen ser expulsades de França. Varen ser acollides al Berlin oriental.

Pepita va morir aviat a Berlin, el 1958. Elisa es va dedicar intensament a treballar a favor dels infants. El 1952 formava part del Comitè Patrocinador del dia Internacional del Nen, juntament amb Picasso i d’altres intel·lectual. Varen elaborar la Carta dels Drets del Nen. Dos anys més tard la ONU proclamarà el Dia Internacional del Nen i, finalment, el 1959, la ONU proclamarà la Carta Internacional dels Drets del Nen. Pepita serà reconeguda i premiada internacionalment per aquesta tasca a favor dels infants. Morirà l’agost del 1979 al Berlin Oriental. 

Per la seva qualitat humana i professional han estat reconegudes en l’àmbit del magisteri i, també, en l’àmbit socio-polític per seu compromís per fer una societat més justa i democràtica.

 

Salomó Marquès.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2022

 

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2022

A Girona, quatre d’abril de dos mil vint-i-dos, a les 18’30, al local social de Montilivi, el president, Sr. Ramon Ternero saluda els socis i sòcies participants i dona per constituïda l’Assemblea General Ordinària de Socis de l’Associació.

A continuació el president presenta l’informe anual amb els següents punts:

1.Balanç econòmic de 2021 i pressupost per al 2022.

El president presenta a l’arqueig de l’exercici 2021 i el pressupost de 2022.

El pressupost de l’exercici passat va ser de 26.992,64 €, enguany presentem un pressupost de 56.714,92 €. On cau destacar la lleu pèrdua de SOCIS, malgrat la situació d’incertesa, l’associació va tenir baixes mínimes, (vam passar de 355 socis a 323), cosa que va permetre mantenir pràcticament tots els tallers programats pel curs 2021-2022.

L’evolució positiva de la pandèmia ens ha permès recuperar, amb les AFAs del Barri la Fira de la Joguina, la festa de Carnestoltes i la Diada de Sant Jordi. Enguany recuperem la Festa Major, els dies 10, 11 i 12 de Juny, amb Balls i un tastet de les activitats del Barri: Teatre, Coral, Sevillanes, Havaneres, concurs de petanca, curses infantils i la històrica Marxa Popular de Montilivi.

L’Assemblea aprova els comptes de 2021 i pressupost de 2022.

A continuació el president saluda el regidor de barri, Sr. Eduard Berloso i presenta l’informe anual.

2. Activitats

El president descriu les activitats de l’Associació:

- Activitats físiques: Ioga, Hipopressius, Pilates, Zumba.

- Artístiques: Teatre, Guitarra, Havaneres i Coral

- Al carrer amb les entitats del Barri: Fira de la Joguina, Carnaval i Diada de Sant Jordi..

- Participació: Des de 2010 que l’Associació participa amb “Girona, Temps de Flors”, enguany guarnirem els Jardins de la Riera Gornau.

El president informa dels espais municipals on participa l’Associació:

- Grup de WhatsApp i la Taula de sostenibilitat.

- Grup de WhatsApp i Taula de seguretat.

- Contactes periòdics amb la Policia Municipal.

- Taula de Mobilitat: En què el 12 d’abril es presentarà la proposta de delimitació de la Zona de Baixes Emissions de Girona (ZBE).

- Comissió de nomenclàtor. La darrera reunió va tenir lloc el passat 24 de març i es va aprovar, per unanimitat, posar el nom de les “Germanes Úriz Pi” a una plaça del nostre Barri.

També s’informa de reunions i seguiment d’acords amb els veïns i les veïnes dels carrers Mas Llobet i Puig de Montilivi i el regidor de Seguretat per analitzar les mesures d’autoprotecció que es poden prendre contra la onada de robatoris en domicilis que es venen patint.

3. Temes de barri.

A continuació el president fa un balanç de les actuacions realitzades i les actuacions compromeses abans de 2019 pendents d’executar.

Peticions ateses:

1.       S’ha reparat amb pòrtland l’accés al local social de la petanca i l’Associació de Veïns a la plaça George Orwell.

2.       S’ha instal·lat uns bancs al Parc de la Pedra

3.       S’ha pintat una vorera de vianants entre els contenidors i l’antiga Petanca.

4.       S’ha inclòs el local social en el contracte de neteja.

Peticions pendents:

El president lamenta l’absència de Montilivi en el pla presentat en gener de 2021 per un import de 13 milions d’euros, ni cap previsió per a executar els projectes participats de 2019.

·         La pavimentació de la vorera entre l'aparcament del CAP i l'aparcament de l'antiga petanca (13.000 €)

·         El manteniment correctiu local social del barri de Montilivi (30.000 €)

·         La redacció del projecte d'arranjament dels Jardins de la Riera Gornau a Lluís Pericot (6.000 €.

·         L’Execució de la II Fase dels accessos a la Punta del Pi que preveu traslladar el transformador aeri als calaixos habilitats a la pujada.

·         Lliurar de fanals i pals telefònics la vorera del c. Castell Solterra, Palau i Quer i Sant Salvador d’Horta.

·         Eixamplar la vorera del c. Tuyet i Santamaria previst en el PMU (2016) i executat al 10%.

·         Construcció d’un nou mur de contenció a l’antiga petanca i retirar els new jersei actuals.

·         Cobrir la pista de la Plaça Ciutat de Figueres.

·         Restem a l’espera de l’autorització per a posar en marxa l’hort de Montilivi.

·         Adoptar una solució definitiva a la rotonda dels carrers Romanyà, Far i Puig de Montilivi.

El Sr. Berloso informa que la rotonda, en el seu dia es va recepcionar amb aquest defecte i, de moment, no es pot tocar i cal respectar la senyalització per evitar sancions.

Participació de socis i veïns:

El president llegeix un correu enviat pel soci Sr. Jordi Fontrodona en què, tot i estar satisfet amb la instal·lació de pilones, troba que falten a la corba del Bonpreu i a la parada del bus (L-9), sortida de les cases de la Grober, on paren cotxes que tapen la visibilitat de la sortida de les cases. També, segons el seu parer, no s’hauria d’haver tancat la travessa de Pericot amb Castell de Requesens, ni s’haurien d’haver posat tantes, formant una illeta, a la cruïlla del C. Castell Perelada amb l’Av. Montilivi on els vehicles gran tenen dificultat per girar a l’esquerra.

L’assemblea entra en debat sobre temes de mobilitat i s’acorda que el regidor de barri, els traslladarà a la regidora de Mobilitat i n’informarà a l’Associació.

El Sr. Ricard Rodríguez informa que a prop de casa seva, (Montori, 4), hi ha un edifici de quatre plantes, que esta buit, brut i ple de coloms i demana que es requereixi a la propietat perquè tapin les finestres. També demana saber quina previsió hi ha per a traslladar el transformador aeri a la ubicació definitiva.

El regidor apunta el retard a la dificultat de cedir la propietat dels armaris de la Punta del Pi a Endesa.

El Sr. Àlex Viñolas apunta que des de 2011 resta pendent d’una solució a la plaça interior dels edificis de l’illa Tuyet Santamaria-Castell Solterra-Dr. Bolós oberta al trànsit de persones. També que, pel fet d’estar oberta, en ocasions, detecten grups de joves que no es comporten adequadament. També comenta un paràgraf en el Registre de la Propietat segons el qual, l’Ajuntament podria convertir-lo en parc infantil.

El Sr. Berloso comenta l’existència d’altres patis interns a la ciutat i que en aquests casos s’ha de definir si es propietat privada i informa que els serveis jurídics de l’ajuntament estudien l’abast de l’ús públic d’aquestes finques de propietat privada. Una opció seria la cessió de l’espai per a fer horts urbans, com el que es vol fer a la Llar d’Infants, o un altre servei. En tot cas tot els propietaris han d’estar disposats a cedir-ne la propietat.

Es proposa fer una reunió monogràfica amb les persones competents per desencallar el problema.

També s’informa que a la mateixa illa no tots els pisos paguen el mateix IBI, cosa que afecta a 109 finques.

La Sra. Dolors Estañol comenta el mal estat del pont de la Font del Rei. El regidor pren nota per consultar el seu estat. La Sra. Estañol també comenta que l’hort comunitari de darrera la llar d’infants no té aigua. El president explica les gestions realitzades per a aquest hort urbà i el fet que es troba en mans de la regidoria de Sostenibilitat. El Sr. Berloso comenta la manca d’aigua i la cerca d’aigua freàtica per la neteja de carrers, també que demanarà informació al regidor Sr. Terés sobre l’hort urbà.

El Sr. Antonio Rodríguez demana millorar la visibilitat de la sortida de l’aparcament de la petanca, potser amb un mirall. També demana que s’ampliï la vorera esquerra del c. Dr. Bolós. En el carrer Castell de Solterra i en el carrer Ullastret també tenen un problema similar.

La Sra. Carme Subirana qüestiona la utilitat d’alguns “pirulis” instal·lats al barri i demana que es treguin.

El Sr. Berloso ha pres nota dels temes plantejats i n’informarà els regidors responsables i trametrà les respostes a l’Associació. A resultes de les consultes, es proposaran reunions amb els responsables.

Sense més temes a tractar, el president agraeix la participació a totes les persones presents i clausura l’Assemblea a les 20,20 h.

 

Vistiplau, el president.