Recordant els amics

Heràclit, un filòsof presocràtic, fa una pila d’anys, que va dir “tot passa, tot canvia, tot flueix”. El temps no s’atura i per aquestes dates la Junta de l’Associació de Veïns ja ha concretat totes les activitats de la seva Festa Major i també les que s’oferiran durant el curs vinent 2011 – 2012.

Des d’ara fa tot just un any que han passat moltes coses en les nostres vides, ben segur que a tort a i dret tothom n’ha rebut d’alegries i tristeses. És la vida mateixa, aquest és el contracte.

Com a Associació de Veïns dediquem aquest editorial a recordar dues persones, recentment desaparegudes, i que romandran presents en el pensament i el sentiment dels qui varem tenir la gran sort de compartir amb ells escenaris de la vida.

En Josep Masias, que el varem poder saludar per última vegada el passat 7 de setembre durant les “Havaneres” de Montilivi. Malauradament ja no el vam veure a les “Sardanes” de novembre i els què el coneixíem bé, el varem trobar a faltar a la cadira del costat on seia la Núria, com a testimoni del seu esperit, a l’Assemblea del barri de primers d’any. En Josep un veí generós, amb valors de soca-rel. Sempre acompanyat de la Núria, la parella inseparable i present en tots els esdeveniments que organitzava la nostra associació. Gràcies a ell, com a detall, varem poder il·lustrar la revista del 25è aniversari amb les seves fotografies que retrataven el canvi de fesomia del nostre barri.

Quan pensem amb en Josep Recasens ens envaeix un sentiment amarg i calmós. Un dia qualsevol amb traïdoria, una malaltia greu el va arrencar de cop, com una aixada esmerla un tronc, del dia a dia. Sense gaire alè, varem deixar de veure’l. L’11 d’abril va morir. En Recasens era un senyor exemplar, treballador, curiós, lliurat als seus ideals, enamorat de Catalunya. Va col·laborar, una bona colla d’anys, en les activitats del Casal de Gent Gran de Montilivi i va ser President de l’Associació Onyar. Feia allò que més li agradava i quan era escaient, era polivalent... mai tenia un no per resposta. La seva activitat favorita eren les classes de català. Les agafava amb molta estima, amb una mena de “militància”. Creia fermament en la integració de les persones a través de l’aprenentatge de la llengua. De manera excepcional va participar en el projecte de Grup de Teatre Intergeneracional. Ell era el nostre millor ambaixador en la presentació de les nostres obres i, també, actor en més d’una ocasió.

També, com en Masias, el recordarem sempre per l’empremta que va deixar a la revista del barri en les quals va escriure amb motiu del 25è Aniversari de l’Associació. Al seu costat sempre, fins a la fi, la Francesca, la seva mà...