Angela! ahir divendres, a la tarda, de forma sobtada, vaig pensar en tu. Val a dir que va ser conseqüent a la meva reflexió de perquè a Montilivi no solem fer el típic pregó d’inici de la Festa. Llavors em va arribar la teva imatge, de sobta, somrient i amb ella els grats records de temps passats on, amb tota la teva generositat i sorprenent capacitat poètica, any darrera any, ens dedicaves uns versos que llegies, que “pregonaves” alçada a l’entarimat de la Festa. I vés per on!, aquest matí, llegeixo amb continguda emoció la teva esquela al diari. Potser era una premonició!, no ho sé.
Àngela! Has mort. Bé potser no és aquest el mot que més m’agrada, penso que acabes de creuar la porta. La porta que separa la vida coneguda i terrenal de la vida desconeguda i joiosa que com a creient ja deus estar veient. Mentre, nosaltres, els teus familiars, els teus, amics, els teus veïns només hem de tancar els ulls per a sentir-te sense veure’t. I és d’aquesta forma que restes present i, restaràs per sempre en el nostre pensament. I també en les teves obres, el teu treball, els teus amics i, també els teus versos, que recollits a la revista del teu barri sempre seran part de l’empremta que deixes en aquesta part de la vida.
Ramon Ternero Laborda
President de l’Associació de Veïns de Montilivi.
